Carta del secretario del Arzobispo de Tarragona
RESPOSTA DEL SECRETARI DEL SENYOR ARQUEBISBE
http://www.esglesiaplural.cat/modules.php?name=News&file=article&sid=2596
Josep Manel González Álvarez, diaca
Secretari particular del senyor Arquebisbe
Benvolgut senyor Ferret,
Serveixi la present com a confirmació de rebuda de la vostra
carta, sobre la qual us prego que em permeteu fer alguna
puntualització.
En primer lloc, el nostre Arquebisbe no ha fet cap entrevista ni
declaració al diari «Público» ni al digital «eldebat.cat».
Per tant, no ens fem responsables de les possibles
malinterpretacions o manipulacions que aquests i d’altres
mitjans hagin pogut fer de les paraules del nostre Arquebisbe, el
qual va ser convidat a una entrevista als estudis de Televisió
de Catalunya a Sant Joan Despí, per al programa «Els matins de
TV3», amb ocasió de la publicació del seu últim llibre
«Records i esperances», elaborat a partir de les seves
vivències i records íntima i personals. En el transcurs
d’aquesta entrevista informal i, com a resposta a unes
preguntes que li va formular l’entrevistadora, va dir
aquelles paraules, potser no gaire afortunades, que han provocat
tot aquest enrenou. Per cert, ha vist vostè l’entrevista?
Jo sí, i li puc assegurar que les signaria ara mateix, en la
meva condició de creient, catòlic, home casat i diaca de
l’Església de Tarragona. Hi ha coses que es poden dir més
alt, però no més clar.
Parlem-ne doncs amb claredat. ¿Necessiteu que
us recordi què diu el Catecisme de l’Església catòlica?
No importa, aquí ho teniu, extret del paràgraf n. 2357:
«Basant-se en la Sagrada Escriptura, que els presenta com a
greus depravacions, la Tradició sempre ha declarat que “els
actes d’homosexualitat són intrínsecament
desordenats”. Són contraris a la llei
natural. Tanquen l’acte sexual al do de la vida. No
procedeixen d’una complementarietat afectiva i sexual
veritable. No es poden aprovar en cap cas.»
Després d’això permeti’m que li pregunti: on són les
condemnes a les persones? A qui ha condemnat el nostre
Arquebisbe? De veritat que va veure vostè l’entrevista? I
si la va veure, com gosa criticar el nostre Arquebisbe, que
només es va limitar a repetir amb unes altres paraules el que
pensa, creu i afirma l’Església Catòlica? Què esperava
vostè? Els bisbes, gràcies a Déu, no són polítics, no han
d’endolçar les oïdes de ningú i han de respondre amb la
veritat a allò que se’ls pregunta.
Si Déu ha creat els homosexuals tal qual, hauríem de convenir
que també ha creat els assassins psicòpates, violadors, etc.
Fora d’aquells que per una malaltia mental no estan en
condicions d’escollir lliurement els seus actes, hem de
pensar necessàriament que la resta de persones tenen la
llibertat i ple domini sobre els seus actes, fins i tot sobre les
seves tendències més primàries. Evidentment
l’homosexualitat no és una malaltia, ni una malformació,
és una opció lliure de la persona. Déu no ha creat els
homosexuals: Déu, per mitjà dels nostres pares, ens ha donat la
vida natural i l’espiritual. Cadascú faci el que vulgui,
però sàpiga de cert que després haurà de donar comptes a Déu
dels seus actes. I la llei natural, que només és una ombra de
la Llei Divina, tothom la coneix i la té al seu abast. I la
voluntat de Déu tampoc no està lluny de nosaltres, ens la va
fer conèixer Jesucrist. Déu no ha fet uns «hetero» i a
d’altres homosexuals. Ens va crear humans i tots formem part
del seu projecte d’amor.
Estic completament d’acord en les seves apreciacions sobre
el fet de «poder dir missa - infantar una criatura». Aquest
argument no s’aguanta de cap manera, però, ¿no li sembla
que els arbres no li permeten veure el bosc? El nostre Arquebisbe
no hi va anar a pronunciar una conferència ni a donar una
lliçó magistral sobre doctrina de l’Església, va anar a
parlar de les seves vivències i dels seus records íntims. Però
més enllà d’aquesta comparança desafortunada, pròpia
d’una xerrada íntima en un cafè, el fet és que
l’Església, en el seu dret, no admet l’accés de les
dones al ministeri sagrat. No sap vostè com fa feliç això a la
meva esposa i a moltes amigues que tenim! Ja que és una
qüestió de dret eclesiàstic, és ben curiós que
l’Església Ortodoxa no accepti tampoc les dones al
ministeri sagrat. I encara és més curiós que les úniques
comunitats que accepten les dones al ministeri sagrat siguin
algunes de les comunitats procedents de la Reforma protestant. No
li sembla curiós? Dins de l’Església cadascú té el seu
lloc, el lloc al qual el Senyor el crida a servir-la i a
treballar pel Regne de Déu. Si vostè no ho veu així, és molt
lliure de plegar quan vulgui, que nosaltres no el condemnarem
pas, només faltaria. Per cert, li asseguro que no tinc cap mena
de frustració ni de complex pel fet que l’Església
Catòlica no admeti homes casats a l’orde dels preveres. Em
sento molt satisfet amb el meu ministeri diaconal. I
parlant de futur, en un futur, potser aquí ja no hi haurà
Església, segurament el nostre país estarà sotmès al jou de
l’Islam. Però sàpiga vostè certament que les dones no
diran missa.
Per últim, hi ha col·lectius per als quals l’Església
Catòlica –i si volem precisar una mica més, la jerarquia
de l’Església Catòlica– mai no fa llum. Diguin el que
diguin els bisbes, mai no se’ls escoltaran: tant se’ls
en dóna que anunciïn l’amor incondicional de Déu a tots
els homes i el seu desig que tots se salvin i arribin al
coneixement de la veritat com la salvació que només Jesucrist
pot oferir-nos. Ara, el dia que els bisbes parlen de
l’avortament, l’hem cagada! El dia que
els bisbes parlen de sexe, l’hem fotuda!
Els dies que els bisbes parlen sobre..., ja l’hem
pifiada! Qui va escoltar el missatge de Jesucrist? Quan
va morir estava sol a la creu, només la seva Mare, Maria la de
Natzaret, i un dels seus deixebles, en Joan, eren allà amb ell. No
senyor meu, ens perseguiran, ens portaran a la creu i ens
mataran, però no aconseguiran que callem. Quan
se’ns pregunti direm la veritat, allò que creiem i allò
que pensem que hem de dir.
Si de veritat sou practicant i militant, pregueu sense parar pels
nostres pastors.
Atentament,
Josep Manel González Álvarez, diaca
Secretari particular del senyor Arquebisbe
'' Església Plural vol treballar a favor del reconeixement i el
respecte de la pluralitat dins l'Església,
del valor d'una vida de fe fonamentada en Jesús, en el seu
evangeli,
i en la crida personalíssima que l'Esperit fa a cadascú. ''
Enviat el 24 del 02 del 2012 per Antoni Ferret